Glossari

VOCABULARI UNITAT 10:    

Taxa impositiva: és el percentatge (%) d'impostos que correspon pagar al fisc per alguna cosa que la llei mana.

Política fisca expansiva: Si es presta major quantitat de diners als bancs, es baixa el tipus d'interès o es disminueix el coeficient de caixa, l'efecte immediat és un augment de l'oferta monetària, és a dir, de la quantitat de diners en circulació.

Política fiscal restrictiva: és una branca de la política econòmica que utilitza la quantitat de diners com a variable per controlar i mantenir l'estabilitat econòmica.

Estabilitzador automàtic: Conjunt de modificacions en alguns ingressos i despeses públiques (prestacions per desocupació, impostos) que es produeixen de manera automàtica, a causa del mateix funcionament de l’economia.

Política macroeconòmica: es aquella que afecta a un país o una región en su totalidad.

Cicle econòmic: una fase de expansión va seguida de otra de contracción, seguida a su vez de expansión y así sucesivamente.

Error de mercat: és el terme utilitzat per descriure la situació que es produeix quan el subministrament que fa un mercat d'un bé o servei no és eficient, bé perquè el mercat subministra més quantitat del que seria eficient o també es pot produir la fallida quan l'equilibri del mercat proporciona menys quantitat d'un determinat bé del que seria eficient. 

VOCABULARI UNITAT 9:  

NeoLuedisme: és una ideologia oposada al desarrollo de la revolució digital, a la Intel·ligència artificial i a tot Avanç científic que és recolzi en la informàtica.
Big data: és un concepte que fa referència a un conjunts de dades tan grans que aplicacions informàtiques tradicionals.
Automatització: és l'ús de sistemes de control o elements computeritzats que redueixen la necessitat de treball humà en la producció de béns i serveis.
Algoritme: és un conjunt prescrit d'instruccions o regles ben definides, ordenades i finites que permet dur a terme una activitat mitjançant passos successius que no generin dubtes a qui hagi de fer aquesta activitat.
Polítiques actives d'ocupació: són sobre l'oferta de treball, i és la creació d'ocupació.
Polítiques passives d'ocupació: és un subsidi d'atur de durada mínima, pensions no contributives i ajudes complementàries, és la protecció dels desocupats.

Autoocupació: L'estat ànima a la gent a que sigui emprenedora.

Flexibilització laboral : L'estat li diu a les empreses que si contracten a unes determinades persones els seus costos laborals seran més baixos 

Sindicat:Associació de treballadors per defensar i la promoció dels seus interessos.

Població activa: són aquelles persones que estan treballen en una oficina o altre lloc.

Població inactiva: són aquelles persones que no estan treballen

Població ocupada: són aquelles persones que s’han integrat al mercat de treball.

Població desocupada: són les persones que no estan treballen però que busquen treball.

Atur friccional: les gent que està entre dos treballs. No pots eliminar de cap manera.
Atur Estructural: es de llarga durada, molt difícil de eliminar, depèn de la  demanda i oferta.
Atur estacional: es un atur de temporada.
Atur cíclic: esta lligat el cicle econòmic.

                                                        VOCABULARI UNITAT 8:
Inflació: Procés econòmic provocat pel desequilibri existent entre la producció i la demanda; causa una pujada continuada dels preus de la major part dels productes i serveis.
Deflació: Situació d'excés d'oferta que pot provocar una disminució generalitzada dels preus o una recessió econòmica.
Hiperinflació: Pujada del nivell de preus molt ràpida i continuada, que provoca que la gent no retingui els diners, per la seva pèrdua de valor constant, i prefereixi conservar les mercaderies. 
Inflació Galopant: succeeix quan els preus incrementen les taxes de dos o tres dígits de 30, 120 o 240% en un termini mitjà d'un any.
Macromagnitud: són valors econòmics que utilitzem per conèixer la realitat econòmica.
PIB: és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.  
Exportacions netes: es la demanda neta dels estrangers (no residents) per béns i serveis que es produeixen en el país. 
Macroeconomia:és la branca de l'economia que estudia l'acompliment, l'estructura, i la presa de decisions d'una economia sencera, ja sigui nacional, regional o global
Institut nacional d'estadística: elabora i distribueix les estadístiques d'Espanya.
   

VOCABULARI UNITAT 7: 

Descobert en compte: es produeixen quan el client fa una retirada de diners sense que hi hagi saldo suficient i el banc avança els fons necessaris.
Data valor: 
IBAN: es una variant de figures alfanumèriques que detecta distintivament el compte d'un client tinguda en una institució bancària al voltant del món.
Codi de compte corrent (CCC): és un número utilitzat per les entitats financieres.  
Diner legal: és un conjunt de monedes i billetes emesos pel banc central.
 Diner bancari: dipòsits que obren els bancs als seus clients i que s'accepten com a mitjà de pagament.
 Compte corrent: és aquell contracte en virtut del qual una entitat bancària s'obliga a prestar al seu client el servei de caixa i de comptabilitat de totes les operacions realitzades pel compte en qüestió.
Compte d'estalvi: és el fet que el compte d'estalvi no pot presentar saldo deutor, encara que a la pràctica pot passar alguna vegada.
Xec: és un document comptable de valor en el qual la persona que és autoritzada per extreure diners d'un compte. 

 VOCABULARI UNITAT 6:   

Comissions Bancàries: és el cobrament per part de una entitat financera d'una determinada quantitat de diners per la prestacions de determinats serveis als seus clients.
TAE: és el tipus d'interès que indica el cost o rendiment efectiu d'un producte.
Interès: en economia i finances, és un índex utilitzat per mesurar la rendibilitat dels estalvis i inversions així també el cost d'un crèdit.
Deute: és un compromís de pagament obligat entre dues entitats. Si la paraula deute s'empra essencialment per tornar diners, és a dir, deute econòmic, un deute és també un concepte moral.
Hipoteca: és un dret real de garantia, que es constitueix per assegurar el compliment d'una obligació, que confereix al seu titular un dret de realització de valor d'un bé
Diversificació:Es coneix com a diversificació al procés pel qual una empresa passa a oferir nous productes i entra a nou per la via de les adquisicions corporatives o invertint. directament en nous negocis.

Ràting:Índex representatiu del nivell de risc pel qual es qualifiquen les emissions de deute de les empreses.

Solvència:Manca de deutes.

Renda fixa:Són emissions de deute que realitzen els estats i les empreses dirigits a un ampli mercat.
Renda variable: és la denominació que usualment es dóna a la inversió en actius que no garanteixen la devolució del capital invertit ni la percepció d'una determinada renda, ni en quantia ni en temps.
Lletres:Són valors de renda fixa a curt termini representats exclusivament per mitjà d'anotacions a compte.
Bons: son instrumentos financieros de deuda utilizados tanto por entidades privadas como por entidades de gobierno.
Obligacions: és el vincle jurídic mitjançant el qual dues parts queden lligades, devent la part deutora complir amb una prestació objecte de l'obligació.
Liquiditat: la qualitat dels actius per ser convertits en diners efectius de forma immediata sense pèrdua significativa del seu valor.
Risc: és el dany potencial que olla sorgir per un procés present o Esdeveniment futur.
Rendibilitat: és una ràtio financera que mesura la rendibilitat -rendiment- dels recursos propis d'una empresa, és a dir, la rendibilitat -rendiment- de la Inversió feta pèls 
socis.

 VOCABULARI UNITAT 5:

Pressupost: El pressupost és un pla financer personalitzat que ens ajuda a controlar les 
despeses i a treure el màxim profit dels ingressos. 

Despeses fixes obligatòries: Les despeses fixes obligatòries no es poden deixar de pagar ni es pot variar al seu import.

Despeses variables necessàries: Les despeses variables necessàries es poden reduir però no eliminar.

Despeses innecessàries: Les despeses innecessàries es poden eliminar.

Educació financera: és la capacitat d'entendre com funciona els diners al món: com una persona l'obté (guanya), l'administra, el inverteix i el dona per ajudar els altres.

Estalvi: És la diferència entre l'Ingrés disponible i el consum efectuat per una persona, una empresa, una administració pública, etc. Igualment l'Estalvi és la part de la renda que no és destina al consum, o part complementària del Despesa.

Inversió: acción de invertir el orden, la dirección o la posición de una cosa.

Deute:és un compromís de pagament obligat entre dues entitats. Si la paraula deute s'empra essencialment per tornar diners, és a dir, deute econòmic, un deute és també un concepte moral.

VOCABULARI UNITAT 4:

Finançament: és l'acció d'aconseguir recursos i mitjans de pagament per a un projecte o una empresa per destinar-los a l'adquisició de béns i serveis, necessaris per al desenvolupament de les funcions de l'empresa o la realització d'un projecte.

Préstec:Un préstec és un acte jurídic que consisteix a transmetre, sense exigir-ne el pagament, la possessió i l'ús d'un bé tot conservant-ne la propietat.

Crèdit:Un crèdit en dret i economia és generalment un recurs per l'empresa o els particulars. 

Cotitzacions socials:En seguretat social, es denomina cotització a les quanties o impostos (quotes) que els treballadors i ocupadors han d'ingressar a l'Estat en concepte d'aportació per treballar.

Impost directe:Un impost directe és un tipus d'impost que grava directament la renda o patrimoni personal, sense tenir en compte les seves despeses

Impost indirecte:Que l'estat posa un intermediari  per cobrar l'impost

Impost progressiu:Un impost progressiu és un tipus d'impost que grava un percentatge més elevat del salari a les persones que tenen salaris més alts que a les persones que tenen salaris més modestos

Impost proporcional:Un impost proporcional és un tipus d'impost que grava el mateix percentatge de diners per a tothom, sense tenir en compte la seva renda. Ho són per exemple l'IVA i els impostos sobre l'alcohol, el tabac o la gasolina

Persona jurídica: Individu o entitat que, sense tenir existència individual física, està subjecta a drets i obligacions.
Patrimoni: és el conjunt de béns i drets, càrregues i obligacions, que pertanyen a una persona, física o jurídica.
Responsabilitat limitada: És un tipus de societat de caràcter mercantil en què la responsabilitat està limitada al capital aportat. El capital estarà integrat per les aportacions de tots els socis, dividit en participacions socials, indivisibles i acumulables.
Responsabilitat il·limitada: és un tipus de societat mercantil en la qual la responsabilitat està limitada al capital aportat, i per tant, en el cas que es contreguin deutes, no respon amb el patrimoni personal dels socis, sinó al aportat en aquesta empresa Limitada
Fiscalitat: es refereix a dues coses: la primera fa esment a la legislació fiscal entesa com el conjunt de les lleis i de les normes que es refereixen als impostos, la segona és el Sistema fiscal, conjunt d'instruments establerts per les administracions per regular l'obtenció de recursos econòmics provinents especialment de la recaptació d'impostos.
Departament d’aprovisionament: controla la compra dels materials, així com el seu emmagatzematge.
Departament de producció: elabora el producte que és l'objecte de l'activitat empresarial mitjançant la transformació de matèries primeres i altres béns.
Departament de RRHH: organitza i gestiona l'equip humà.
Departament de màrqueting: s'encarrega de tot allò que té relació  amb la comercialització i distribució del producte.
Departament d’Inversió i Finançament: capta els fons necessaris per a l'adquisició i manteeniment de les inversions i infraestructures ncessàries.
Departament de direcció: organitza i coordina la resta d'àrees per tal d'assolir els objectius fixats.
Organigrama: representació gràfica de l'estructura d'una empresa o institució, en la qual es mostren les relacions entre les seves diferents parts i la funció de cada una d'elles, així com de les persones que treballen en les mateixes.
Responsabilitat social corporativa: és un terme que es refereix a la càrrega, compromís o obligació, dels membres d'una societat ja sigui com a individus o com a membres d'algun grup, tant entre si com per a la societat en el seu conjunt.
Ètica: es la rama de la filosofía que estudia lo correcto o equivocado del comportamiento humano, la moral, la virtud, el deber, la felicidad y el buen vivir.
Empresarial: és la empresa, dels empresaris o relacionats amb ells.
Paradís fiscal: és un territori o Estat que es caracteritza per aplicar un règim tributari especialment favorable als ciutadans i empreses no residents que es domicilien a efectes legals en el mateix.

VOCABULARI UNITAT:1

-Anàlisi marginal: L'anàlisi marginal consisteix a establir un punt d'equilibri a partir del qual dues variables, generalment cost i ingrés, es creuin per establir el punt òptim d'operació i maximització.
-Béns:allò que satisfet les necessitats humanes
-Capitalisme: és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
-Cost d’oportunitat:En economia, el cost d'oportunitat designa el cost de la inversió dels recursos disponibles, a una oportunitat econòmica, a costa de les inversions alternatives disponibles, o el valor de la millor opció no realitzada.
-Cost irrecuperable:És un gastos que se ha realitzat i que no pots recuperar -se. Como no pot recuperar-se, no deu influir en las decisions de l' empresa.
-Economia:Ciència que s'ocupa de la manera com les persones administren els recursos escassos amb el quals satisfet les nostres necessitats.
-Escassetat econòmica:L'escassetat implica que no es poden satisfer totes les infinites necessitats humanes.
-Equitat: Adaptació de la norma jurídica a cada cas concret, per evitar una interpretació rígida dels preceptes legals. Moderació en els preus, en les condicions imposades, etc.
-Experiment: És un procediment mitjançant el qual es tracta de comprovar (confirmar o verificar) una o varies hipòtesis relacionades amb un determinat fonament, mitjançant la manipulació i el estudi de les correlacions de les variables que presumiblement són la seva causa.
-Igualitarisme:  És una doctrina política que sosté que totes les persones han de ser tractades com a iguals i que tenen els mateixos drets polítics, econòmics, socials i civils. Generalment, s'aplica a la igualtat que se celebra en virtut de la llei i la societat en el seu conjunt.
-Impost: És una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública.
-Incentiu: És allò que indueix una persona o agent a actuar d'una manera determinada. Pot ser una recompensa o un càstig.
-Justícia: Virtut moral per la qual hom té com a guia la veritat, hom és inclinat a donar a cadascú el que li pertany, a respectar el
-Lliure mercat: és un sistema Econòmic que centra la L'organització i assignació de la producció i el consum de bens i serveis a la llei d'oferta i demanda. S'oposa doncs a les economies planificades i a les antigues economies d'excedents o familiars.
-Liberalisme econòmic: es la doctrina econòmica desenvolupada durant la il·lustració.
-Macroeconomia: Estudia el comportament individual de l'economia com a resultat de la interacció entre agents econòmics.
-Microeconomia:Se centra en el comportament individual de les famílies, empresses i sector públic, en com es relacionen entre si.
-Planificació central: és aquella on els factors de producció estan en mans de l'Estat,  que és l'únic i per tant sol·licitat l'agent econòmic rellevant.
-Tipus d'impost: Tant per cent que hom aplica a la base imposale per a determinar l’import d’un determinat tribut.
-Recaptació fiscal: És un pagament d'impostos que donen els habitants a l'Estat.

VOCABULARI UNITAT:2

-Capital:Fons de riquesa acumulada, diners que hom posseeix. 

-Factor de producció: Els factors de producció són els recursos, materials o no, utilitzats en el procés de producció de béns i serveis. 

-Lloguer:Preu convingut mitjançant el qual el propietari d'una cosa en cedeix l'ús a algú per un temps determinat.

- Renda:Profit periòdic, especialment en diner, que ret un actiu material o financer.

-Salari :Retribució diària, setmanal o mensual, donada al treballador pel seu treball.

-Terra:Porció de la superfície de la Terra considerada en ella mateixa, o com a pertanyent a un individu, a un poble.

-Treball: Activitat conscient de l'home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l'envolta.

-Tecnologia: es la ciència que aplica la resolució de problemes concrets.

-Eficiència tècnica: es un proces productiu tècnicament eficient amb respecte a altres quan pot obtenir la mateixa quantitat.

-Econòmica: es una persona que gasta o consumeix poc.

-Productivitat: Capacitat de producció per unitat de treball, superfície de terra conreada.

VOCABULARI UNITAT:3

-Cost fix: Són aquells costos que no són sensibles a canvis petits en els nivells d'activitat, sinó que romanen invariables davant d'aquests canvis.

-Cost variable: és aquell que es modifica d'acord amb les variacions del volum de producció.

-Ingressos: és tota entrada financera que rep una persona.

-Benefici empresarial: és semblant al concepte de benefici comptable però més petit, perquè dedueix el cost d'oportunitat total (no sols els costos explícits) i també els costos implícits d'una inversió.
-Oferta: acció d'oferir un producte per a la venda, especialment quan s'ofereix a un preu més baix del normal. 
-Demanda: Exigència que imposa certa cosa o es deriva d'ella. 
-Equilibri de mercat: Es el punto en el cual la cantidad demandada y la cantidad ofertada son iguales.
-Excés d’oferta: quan en un mercat la quantitat oferta d'un bé, o el servei, és major a la quantitat demanda d'aquest.
-Excés de demanda: és la situació en què la quantitat demandada (demanda) d'un producte o servei excedeix a la quantitat oferta (oferta). Això és l'oposat a un excés d'oferta.